El meu nom és Lluís Llenas Turet, sóc enginyer industrial i un apassionat de les noves tecnologies, el disseny i la natura. Vaig decidir iniciar aquest projecte per convergir aquests interessos en un sol lloc i fer-ho intentant impactar positivament al meu entorn. La forma que ha pres Surant Design és deguda a diferents raons que us explico tot seguit.
Fa un temps, vaig decidir deixar la feina on estava per començar a treballar a l'empresa familiar, LlenasNaturCork, la qual porta més de 130 anys dedicada a la fabricació de productes de suro i jo en sóc la 5a generació de la família que hi treballa. Tota la vida he estat en contacte amb aquest material i és per això que l'utilitzo en els dissenys que creo i he decidit posar-li aquest nom al projecte.
El suro és un material únic i utilitzat per l'ésser humà des de fa molts anys per les seves propietats. És un material 100% natural, amortigua el soroll, és un bon aïllant tèrmic i elèctric, és antilliscant, etc. Degut a aquestes característiques, l'ús principal que se li ha donat ha sigut el de tapar ampolles o pots, però té molts altres usos i una de les intencions del projecte és explorar-los.
La utilització de suro impacta positivament en la retenció de CO2, la biodiversitat dels boscos i en la lluita contra el canvi climàtic. Per obtenir-lo, no cal tallar els arbres, si no que es pela i l'arbre regenera de nou una capa de suro que al cap d'uns 12 anys es podrà tornar a pelar. També contribueix positivament en l'economia local, ja que es necessiten peladors i treballadors forestals per recol·lectar-lo i mantenir els boscos nets.
La impressió 3D és un món que m'apassiona i des de que la vaig descobrir a la universitat no he deixat d'aprendre sobre aquest tema sempre que he pogut. És una tecnologia relativament nova en la que hi veig molt de potencial i versatilitat.
Treballo amb la impressió 3D des de fa anys, tant investigant acadèmicament com fent ús de la tecnologia professionalment. També vaig cursar un post grau a la Fundació CIM enfocat en la impressió 3D en la fabricació, amb el qual vaig descobrir la multitud d'aplicacions que té la tecnologia mitjançant exemples reals.
Arrel de tot això, vaig tenir la oportunitat d'experimentar amb la impressió 3D de ceràmica al museu Terracotta de la Bisbal. D'aquesta manera vaig entrar en contacte amb aquest material i el vaig introduir als dissenys. La ceràmica és un material natural molt versàtil i amb infinites possibilitats de combinacions de tècniques i acabats, donant peu a poder experimentar i explorar al seu voltant.
La connexió entre tecnologia i ceràmica és molt especial per mi. Per una banda, la tecnologia és una de les meves passions i per l'altra la ceràmica és un material natural, noble i lligat a la història de la Bisbal d'Empordà, que és el poble on he crescut i visc actualment.
La natura és una de les meves fons d'inspiració i tinc un gran interès pels patrons que apareixen al món natural i per entendre les relacions matemàtiques i geomètriques que els provoquen. Al llarg de la història, molts matemàtics i científics també s'han interessat per aquestes mateixes qüestions i han aconseguit descobrir el perquè de molts fenòmens. Gràcies al llegat que han deixat Fibonacci, Da Vinci, Allan Turing i molts d'altres, actualment podem explicar què hi ha al darrera d'aquestes formes.
Quan vaig descobrir el disseny algorítmic, m'hi vaig obsessionar totalment. Vaig aprendre que a través d'ell, entre moltes altres coses, es poden replicar aquests patrons que apareixen a la natura i això em va despertar una gran curiositat per explorar-ne les possibilitats. He passat incomptables hores aprenent a utilitzar aquesta eina i continuo aprofundint més en aquest camp, que m'obre dia a dia una gran quantitat de possibilitats de disseny.
És un pilar fonamental en els dissenys. En la majoria dels objectes he fet ús d'algoritmes, ja sigui en el disseny dels objectes en sí, en la creació dels codis que executen les impressores 3D o en preparar els arxius per les fresadores CNC.
Els objectes dissenyats amb algoritmes tenen una gran semblança amb els éssers vius, en el sentit de què l'algoritme té la mateixa funció que l'ADN en un ésser viu: donar la forma i els trets característics a cada objecte. Fins i tot hi ha l'opció d'introduir aleatorietat a l'algoritme, de manera que es poden aconseguir objectes amb unes característiques comunes però diferents entre ells, igual que passa a la natura amb les espècies.
